Rebé la primera formació musical del seu pare, músic de la Hofkapelle, i poc després estudià violoncel amb Karl Drechsler i teoria amb Friedich Schneider. El 1849 reemplaçà B. Cossmann en la Gewandhaus i al Conservatori de Leipzig. A partir del 1860, i fins a la seva mort, s’establí a Dresden, on treballà a la Hofkapelle, i com a virtuós de cambra del rei de Saxònia. Entre els seus alumnes hi hagué H. Becker i O. Brückner. Les seves composicions més importants són dedicades al violoncel, entre les quals destaquen els tres concerts i nombrosa música de cambra i lieder. No obstant això, les obres per les quals és més recordat són els seus estudis tècnics: 24 estudis, opus 38, Tägliche Übungen ('Exercicis diaris'), opus 67, i Hohe Schule des Violoncellspiels ('Escola superior de violoncel'). El 1895 edità per a Breitkopf & Hartel una versió del Concert en si ? de L. Boccherini.