Fou alumne de G.B. Somis i un dels més brillants violinistes de la seva època, juntament amb J.M. Leclair, J.J.C. de Mondonville i L.G. Guillemain. Debutà a París, el 1725, tot competint amb J.B. Anet, i posteriorment realitzà diverses gires en què demostrà el seu excepcional virtuosisme. Interpretà algunes de les seves pròpies obres davant els reis de França, fet que li valgué, el 1733, el títol d'ordinaire de la musique du roy. Adoptà la nacionalitat francesa el 1741, i seguidament fou nomenat Roy et maître des ménétriers et joueurs d’instruments tant hauts que bas et communauté des maîtres à dancer, càrrec que provocà enveges i que li feu guanyar alguns enemics, els quals intrigaren per treure’l del seu lloc. Com a compositor, es dedicà a la música instrumental. N’han arribat diversos llibres de sonates, dos concerts i algunes suites i variacions, totes obres ben escrites però que no assoliren el nivell del seu proverbial virtuosisme amb el violí.