Era fill d’un burgès acomodat i germà de Gille li Vinier que, com ell, fou trobador. La seva producció poètica inclou cançons d’amor, jocs partits, un lai, un descort, una cançó de malmaridada, una ballade, diverses cançons a la Mare de Déu i un diàleg amb un rossinyol. Dos dels jocs partits, Frere, qui fait mieus i Sire frere, fetes m’un jugement, els compongué amb el seu germà; un altre amb Colart le Bouteiller, i encara un altre amb Adam de Givenci, membres, com ell, del Puèi d’Arràs, i que li dedicaren sengles poemes.
El seu estil estigué influït pel de Gace Brulé, tal com afirma a Valoirs de faire chanson. Des del punt de vista poètic, mostra preferència per l’ús d’estrofes polimètriques de més de vuit versos cadascuna. Pel que fa a la música, predominen les formes contínues, sense gaires repeticions de frases. L’àmbit de la melodia de les seves cançons no és inferior a una octava, amb finals que acostumen a estar a una cinquena superior respecte a la nota més greu, i una quarta inferior respecte a la més aguda. La nota final no sempre acostuma a ser el centre tonal de la composició. La notació de les seves peces no admet una interpretació rítmica modal, malgrat que determinades combinacions de lligadures i notes soltes musicals ho puguin donar a entendre.