Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, a través del qual conegué la música de D. Buxtehude, J.A. Reincken i els clavecinistes francesos. Des del 1718 viatjà per Itàlia, actuant com a intèrpret virtuós de música de tecla. El 1721 tornà a Brunsvic, on compongué la seva primera òpera italiana, L’innocenza difesa, avui perduda. El 1722 acceptà la invitació del rei de Suècia per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la seva cort, en la qual compongué, entre altres obres, la segona òpera italiana, Arminio (1725), també perduda. El 1725 renuncià el càrrec que tenia a Suècia i visità Hamburg -on conegué G.Ph. Telemann i J. Mattheson-, Hannover, Kassel i Eisenach. El 1726 residí a Bayreuth, convidat pel marcgravi, amb l’objecte de compondre música per als carnavals. Fruit d’aquesta invitació foren diverses òperes. El 1743 fou nomenat organista de l’Església Antiga d’Amsterdam, ciutat on visqué fins a la seva mort. Les influències francesa i italiana coexisteixen en la seva música instrumental. El seu veritable talent musical aflora en les obres breus com odes i cantates, admirades per Mattheson i J.Ch. Gottsched, i en les quals destaquen la simplicitat de la melodia i el sentit de l’harmonia.