Estudià composició amb J. Kvapil a l’Acadèmia Janácek de Brno (1948-52), on més tard feu classes. El folklore moravià i la música i la teoria de L. Janácek foren les seves principals fonts, com ho fou també la tècnica modal de B. Bartók. Un llenguatge d’estructures aïllades i sense l’elaboració tradicional dels temes el portà de primer a un tipus de música tensa, rítmica i d’expressivitat dramàtica. Els anys cinquanta, les seves obres passaren a tenir una factura més clàssica, entre el contrast i el rigor formal. Posteriorment introduí la forma evolutiva en els temes, i els anys seixanta començà a usar les tècniques dodecatòniques, com en el cas de Dodekameron (1964). A això se sumà el seu interès per la percussió (d’ascendència africana), com es palesa en el Psalmus niger (1972). Amb la tècnica del collage escriví Zaklínání casu ('L’exorcisme del temps', 1967) i Já, Jákob ('Jo, Jacob', 1968), obra vocal. També escriví música de cambra i per a piano, i diverses peces on intervé la cinta magnètica, com Golubaja zemlja ('Terra blava', 1982).