Estudià a Nuremberg i Altdorf, ciutat on conegué H.L. Hassler i V. Haussmann, dels quals rebé les influències. Vers el 1610 viatjà per França i Itàlia, i el 1613 succeí a E. Widmann com a mestre de capella i organista a la cort de Weikersheim. La major part de la seva producció musical conservada és formada per himnes i salms a quatre i cinc veus. Fou especialment conegut per les trenta-quatre cançons de temàtica profana recollides en el seu Studentengärtleins (1605-14) i reeditades en nombroses ocasions. Una altra obra notable és l'Hymnus-hymenaeus (1641), a l’estil del madrigal italià amb baix continu, que palesa el seu perfecte coneixement dels principis bàsics del nou estil monòdic que imperava a Itàlia.