Vida
Segons sembla, estigué vinculat a la Universitat de París com a magister. Les seves grans aportacions són en el camp de la teoria de l'ars antiqua. Fou l’autor de dos importants tractats teòrics: De musica plana i De mensurabili musica, sobre cant pla i polifonia respectivament. Alguns investigadors han postulat l’existència de dos autors amb el mateix nom, Joan de Garlàndia el Vell i el Jove, que haurien escrit un tractat cadascun. Tot i que en cap de les tres còpies conservades del primer tractat no apareix el nom de Joan de Garlàndia, la seva autoria sembla demostrada per les atribucions i cites que figuren en tractats d’altres autors posteriors. Amb tot, les contribucions que hi fa no són substancialment originals. Molt més important és el segon dels tractats, una revisió del qual aparegué en el Tractatus de musica, de Jeroni de Moràvia. Aquest és el primer gran tractat en què s’explica la problemàtica de la notació rítmica, els modes rítmics i la notació modal. La seva exposició sobre les lligadures i la forma i significat de les notes soltes serví per a establir els paràmetres del funcionament de la polifonia de Notre-Dame. També aborda l’explicació dels diversos gèneres de la polifonia. En un nivell més especulatiu, s’enfronta amb una nova classificació dels intervals amb la distinció entre les consonàncies perfectes (uníson, octava), imperfectes (tercera major i menor) i mitjanes (quarta i quinta) que dona cabuda per primer cop a la tercera com a consonància. Juntament amb l’obra de Francó de Colònia, la de Joan de Garlàndia és una de les més influents del segle XIII.
Bibliografia
- Rasch, R., ed.: Johannes de Garlandia: De mensurabili musica, "Musicological Studies", 20, Institute of Medieval Music, Nova York 1969
- Reimer, F., ed.: Johannes de Garlandia: De mensurabili musica, F. Steiner, Wiesbaden 1972