Alumne de F. Halévy al Conservatori de París, el 1836 es convertí en director de l’orquestra de ball del Jardí Turc de París fins que el 1838, a causa dels nombrosos deutes contrets, es veié obligat a abandonar aquesta ciutat i es traslladà a Anglaterra. Allà es donà a conèixer dirigint un concert al Drury Lane Theatre el 1840. Organitzà i dirigí a Londres els Concerts d’Eté (1840), els Concerts d’Hiver (1841) i els Concerts de Société (1842), precedents dels Promenade Concerts, i amb els quals Jullien guanyà molta popularitat. Els programes que oferia eren molt atractius per al públic, ja que hi barrejava música de ball -valsos, galops i especialment quadrilles- amb música simfònica, sovint fragmentada i amb instrumentacions que afavorien l’espectacularitat dels concerts. Com a director esdevingué un dels pioners en l’ús de la batuta. Compongué nombrosa música de ball, entre la qual destaca, per exemple, British Navy Quadrille (1845), i una òpera, Pietro il Grande (1852). La majoria de les seves composicions es perderen en l’incendi del Covent Garden el 1856. Arruïnat, el 1859 tornà a París, on fou arrestat i morí en un manicomi l’any següent.