Rebé les seves primeres classes de música del seu pare. Entre el 1741 i el 1750 fou director musical del monestir de Marchtal, i sotsprior a partir del 1763. Fou un dels compositors bavaresos de música eclesiàstica més ben coneguts del seu temps, i gràcies a ell el monestir de Marchtal aconseguí una gran reputació musical. Compongué cantates, salms i misses de grans dimensions, en les quals destaca el seu domini del contrapunt i una gran inventiva melòdica, observable en les seves àries. L’escassa música instrumental que se’n conserva consisteix en suites per a clavicèmbal i partites, obres on s’aprecien els trets estilístics de la forma sonata clàssica. En general tota la seva música mostra la seva mentalitat progressista pel que fa a la introducció de noves formes.