El 1931 es llicencià en musicologia a la Universitat de Colònia, on fou alumne de Th. Kroyer i E. Bücken. Més tard ingressà a la Hochschule d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià en pedagogia musical el 1933. El 1938 es doctorà a la Universitat de Bonn amb un treball sobre la cançó tradicional al baix Rin. Aquell mateix any inicià la seva tasca docent a la ciutat de Viersen i fundà el Niederrheinischen Volksliedarchivs (Arxiu de la Cançó Popular de la Baixa Renània), creat a partir de la seva col·lecció particular, formada per unes 300 cançons. El 1953 fou nomenat director de l’Arxiu de la Cançó Popular Renana de Bonn i entre el 1952 i el 1962 dirigí l’Agrupació Renana per a la Joventut i la Música Popular a Bonn. El 1962 ingressà a la Neuss Pädagogische Hochschule com a professor assistent, i el 1964, a l’Institut für Musikalische Volkskunde, entitat que dirigí. Del 1970 al 1976 fou degà de la Neuss Pädagogische Hochschule. Publicà diversos llibres sobre cançó popular i instrucció musical.