Fill d’una família aristocràtica, compaginà la seva carrera política amb la musical. Tingué com a mestres a J.Ph. Rameau (composició) i A. Dauvergne (violí). Entrà al servei de Lluís XV el 1762, i arribà a ser-ne confident. Cap al 1773 viatjà per Suïssa i Itàlia, on visità Voltaire i N. Piccinni. En tornar a França fou nomenat director del Louvre, càrrec que ocupà fins a la mort de Lluís XV, el 1774. Durant la Revolució abandonà París, però fou arrestat a Rouen i, posteriorment, guillotinat. Escriví cançons i una trentena de peces teatrals, principalment opéras-comiques, que tingueren un cert èxit. Fou l’autor d’alguns dels llibrets de les seves òperes i del text de moltes de les cançons. S’interessà per la música antiga i recuperà cançons de trobadors amb el text i la notació originals. El 1780 publicà Essai sur la musique ancienne et moderne.