Fou deixeble del seu pare, amb qui estudià violí, clavicèmbal i trompa. El 1768 era al servei del duc de Zweibrücken, el qual, el 1773, li donà permís per a anar a París a interpretar un dels seus concerts per a trompa al Concert Spirituel. Sembla que s’hi quedà més temps del previst i que hi estudià amb F.A. Philidor. Durant la Revolució s’exilià de la capital francesa, però hi tornà el 1801. Les obres escèniques són la part més coneguda del seu catàleg, sobretot els pasticcii, com la famosa adaptació de La flauta màgica de W.A. Mozart, i d’altres en col·laboració amb Ch. Kalkbrenner. També cal esmentar les opéras-comiquesL’heureuse réconciliation (estrenada el 1785) i Eugénie et Linval, ou le mauvais fils (1798). Així mateix adaptà molta música de cambra de J. Haydn i I.J. Pleyel al piano. És autor de nombroses simfonies i sonates per a teclat acompanyat, i també d’alguns quartets de corda dins els models del Classicisme.