Estudià als conservatoris de Messina i Milà, on es diplomà en piano el 1954 i en composició el 1956. Acèrrim militant d’esquerres, en ocasions ha estat comparat amb L. Nono, que, com ell, traslladà la seva ideologia política a les posicions d’avantguarda musical. Ha estat redactor de les revistes "Il diapason" i "Prisma", i crític musical de "L’Unità". La seva producció inclou òperes, moltes de les quals tenen arguments de tema polític, i música instrumental. Ha traduït importants llibres de Th. Adorno i A. Schönberg.