Deixeble del pianista Winifred Burston, la seva formació com a compositor fou autodidàctica. Reconegut intèrpret de la música del segle XX, fins el 1959 les seves obres mostren una amplíssima influència que abraça el neoclassicisme germànic, el tractament rítmic bartokià i l’harmonia de C. Debussy. El coneixement, el 1960, de la música de P. Boulez i O. Messiaen i un viatge a l’Estat espanyol foren bàsics per a un canvi en la seva obra. A partir d’aquest moment, el seu llenguatge s’alineà amb les tècniques postserialistes i s’immergí en l’estètica de García Lorca, a qui homenatjà amb Homage to Garcia Lorca (1962-63), per a dues orquestres de corda.
Altres importants influències en la producció de Meale s’han de buscar en la música japonesa, la filosofia de la història, l’alquímia, la numerologia, la cosmologia medieval i el misticisme. Del seu catàleg cal destacar els Nocturns (1965-67) per a orquestra.