Rebé ensenyaments musicals del seu pare, i posteriorment estudià piano, orgue i teoria musical amb J. Krejci, J.B. Förster i F. Blažer, a Praga. Allà conegué figures rellevants de la música txeca, especialment B. Smetana. El 1868 esdevingué director de música sacra a Beroun. Deu anys més tard fou nomenat per al mateix càrrec a la catedral de Hradec Králové. El 1884 succeí a P. Krížkovský com a director musical a la catedral d’Olomouc, tasca que mantingué fins a la seva mort. Fou un prolífic compositor, especialment de música religiosa, en què destaquen el Rèquiem, la Passió txeca i l’oratori De profundis. Malgrat la influència de la música sacra tradicional, mantingué certes característiques de l’estil nacional. Algunes de les seves obres profanes -A Moràvia o Càntics del Vell Món - són encara populars. També deixà òperes com Perdita o El mag.