El seu origen parteix de l'In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner (1520?). La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples. Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat. Els dos darrers exemples els compongué H. Purcell el 1680. Excepcionalment, al segle XX Peter Maxwell Davies escriví obres d’aquesta mena.
Música