Estudià ciències a la Universitat de Dorpat (1853-58) i més tard física, fisiologia i matemàtiques a París i a Berlín. El 1865 fou nomenat professor catedràtic de física de la Universitat de Dorpat. A part les seves investigacions científiques, publicà diversos articles i obres teòriques sobre música, entre les quals destaca el llibre Harmoniesystem in dualer Entwickelung: Studien zur Theorie der Musik ('Sistema harmònic en desenvolupament dual: Estudis sobre la teoria de la música', 1866). En aquesta publicació sosté que la tonalitat és pròpia dels intervals i els acords que tenen un to fonamental comú anomenat tònica, mentre que la fonalitat és pròpia dels intervals o acords que tenen un harmònic comú anomenat fònica. A més, presidí a Dorpat una associació musical i fou director d’una orquestra. El 1894 es traslladà a Leipzig, on fou professor honorari de la universitat fins el 1919.