Estudià composició a la Hochschule für Musik de Berlín (1922). A partir del 1930 exercí la docència a Mülheim, on fou professor privat de música, i el 1934 començà a treballar a l’Escola de Música d’Església a Spandau (Berlín), on s’establí. Les seves primeres obres instrumentals revelen inquietud per trobar nous mitjans d’expressió, cosa que aconseguí utilitzant un estil contrapuntístic estricte amb influència de la música dels segles XVI i XVII. Les bases teòriques del seu llenguatge musical es troben en els llibres Stilwende der Musik ('Tombants estilístics de la música') i Der polyphone Satz ('La composició polifònica'). La seva música coral es pot dividir segons dos estils: l’un engloba una obra estrictament polifònica i l’altre és més flexible i supeditat al text. Posteriorment barrejà aquestes tendències, fet que li permeté la construcció de formes més efectives a gran escala, com s’aprecia en Spandauer Chorbuch ('Llibre de cors de Spandau', 1934-38). Combinà sovint la polifonia amb un estil madrigalesc. Feu una aportació important en el camp de la música d’orgue del segle XX. El seu estil neobarroc, present al llarg de tota la seva vida creativa, fou un dels més personals dins la música de l’Església luterana alemanya.