Estudià composició i direcció a l’Acadèmia de Música de Ljubljana (1950-58). El 1962 fundà l’Slavko Osterc Ensemble, agrupació que s’ha dedicat durant anys a la divulgació de la música contemporània, incloses obres del mateix Petric, tant a Iugoslàvia com en altres països. Fou director artístic de l'Orquestra Filharmònica Eslovena del 1979 al 1995, any de la seva jubilació. El 1972 fou nomenat editor en cap de la secció de publicacions de la Unió de Compositors Eslovens.
Les obres de la seva joventut eren neoclàssiques i fortament influïdes per P. Hindemith, i entre elles destaquen el Concert per a clarinet (1958) i les dues primeres simfonies. Després, amb la creació de l’Slavko Osterc Ensemble, el seu llenguatge feu un gir important i esdevingué més personal i experimental. En el seu catàleg ocupa un lloc destacat l’obra orquestral, en la qual sobresurten tres simfonies (1954, 1957 i 1960) i les peces concertants (Epitaph, 1966; Musique concertante, 1971; Gemini Concert, 1975). També compongué abundant música de cambra (7 mouvements, 1963; Música de Gemini, 1971; Música d’hivern, 1977) i vocal (Je sais pour le printemps, cantata, 1961; Pierrot de la mort, cantata de cambra, 1962).