Estudià musicologia amb R. Rolland a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà el 1913. Catalogà la música de la Biblioteca Laurenziana de Florència (1908), fou professor a l’École des Hautes Études Sociales (1909-14) i fundà i dirigí la "Revue musicale" (1920-39). Des del 1921 organitzà algunes sèries de concerts de música contemporània, a través dels quals promogué la música, entre d’altres, de B. Bartók, G.F. Malipiero i I. Pizzetti. També fou corresponsal a París del "New York Times" (1924-35), i cofundador, secretari i catedràtic de la secció francesa de la Societat Internacional de Musicologia. Estudià la música francesa del segle XVII i fou responsable de la redescoberta de J.B. Lully i la seva identificació com a creador d’un estil que dominà la música francesa fins a la Revolució.