Cap al 1460 era el responsable dels escolans de cant de la catedral de Cambrai. L’any 1463 passà a l’església de Notre-Dame d’Anvers. Possiblement entre el 1464 i el 1474 exercí com a secretari de Guillaume Dufay a Cambrai. Més tard obtingué una canongia a Soignies, on es retirà. Escriví misses -dues sobre el tema de L’homme armé -, motets i algunes chansons profanes en un estil molt proper al de Dufay. Els seus contemporanis el tingueren en gran estima. El poeta Guillaume Crétin l’esmenta en la seva Deploració per la mort d’Ockeghem i Johannes Tinctoris, en els seus tractats, el qualifica com un dels millors compositors del seu temps.