Adquirí la primera formació musical amb el seu pare. Després estudià filologia clàssica a Breslau, activitat que compaginà amb els estudis d’orgue sota el mestratge de M. Brosig. Exercí com a professor de gramàtica, fins que el 1887, quan s’establí a Berlín, deixà la seva antiga feina i començà a publicar articles de temàtica musical sota el pseudònim d’Erich Reinhardt. Compongué obres per a cor i repertori d’orgue. Cal destacar la seva figura per la importància que tingueren els estudis sobre l’obra de J.S. Bach -els resultats dels quals foren publicats a Berlín el 1912- i sobre la teoria musical a l’època bizantina i, especialment, les edicions i els reculls de música popular, Internationales Volksliederbuch ('Cançoner popular internacional', 1893). Exercí la crítica musical en l'"Allgemeine Musikzeitung" i fou organista, director de cor, professor d’orgue i de teoria musical. Fundà la Bach-Verein, entitat impulsora dels estudis sobre J.S. Bach.