Estudià dret i posteriorment psicologia a Göttingen (1901-05) i fou professor d’aquesta disciplina a la Universitat de Budapest fins el 1921, que emigrà a Amsterdam, on dirigí un laboratori de psicologia experimental. L’estudi de pertorbacions en la percepció i emissió de sons el portà a interessar-se per la psicologia de la música i l’aptitud musical. Elaborà una teoria sobre la percepció del to, basada simultàniament en el reconeixement de la freqüència i en la similitud de l’octava. Publicà nombrosos articles, com ara Erwin Nyiregyházy: Psychologische Analyse eines musikalisches hervorragenden Kindes ('Erwin Nyiregyházy: anàlisi psicològica d’un infant prodigi de la música', 1916), el tractat Inleiding tot de Muziekpsychologie ('Introducció a la psicologia de la música', 1944) i De creative begaafdheid ('El do de la creativitat', 1946), etc.