Estudià piano i composició amb el seu pare, el compositor Henri-Joseph Rigel. El 1784 ingressà com a alumne a l’École Royale de Chant, on l’any següent, a només tretze anys, esdevingué professor assistent, tasca que realitzà fins el 1797, quan l’escola ja havia esdevingut conservatori. A partir del 1787 i fins el 1791 s’estrenaren al Concert Spirituel les seves cantates Gédéon, Judith i Le retour de Tobie. Les seves primeres obres publicades foren les Tres sonates per a piano, opus 1 (1794). El 1798 marxà amb Bonaparte a Egipte, on dirigí l’orquestra del Teatre Francès del Caire i hi estrenà la seva primera òpera, Les deux meuniers (1799). De retorn a França el 1800, es convertí en un dels professors més prestigiosos del país. El 1814 Napoleó el nomenà "pianiste de la musique particulière de l’Empereur et Roi ". De la seva producció cal destacar la nombrosa música de cambra i per a piano. Fou professor de C. Franck.