Vida
Considerat el darrer dels trobadors, inicià la seva carrera vers l’any 1254 a la cort del vescomte de Narbona. Desitjant canviar d’ambient, el 1262 escriví la retronxa Pus astres no m’es donatz, en què fa un encès elogi de Catalunya, i sis anys més tard, De far chanson suy marritz, cançó dedicada a l’infant Pere d’Aragó. El propòsit de totes dues composicions era assegurar-se una bona acollida per part de Jaume I el Conqueridor o del seu fill, encara que finalment acabà a la cort d’Alfons X el Savi. El 1271 Riquier era amb el monarca castellà, al costat del qual romangué fins el 1279. Després d’abandonar la cort de Castella, i recórrer algunes corts del sud de França, retornà a Narbona. Fou autor de 101 composicions poètiques curosament datades, que es transmeteren gràcies a un "llibre" autògraf seu (París. Bibl. Nationale, fr. 856); el Cançoner R (loc. Cit., fr. 22543) en recull quaranta-vuit amb música. Al cap de tres anys del seu ingrés al servei d’Alfons X, Riquier dirigí al monarca una Suplicatio [...]per lo nom dels joglars, de 863 versos, que fou seguida de la Declaratio [del ]senher reis n’Afos de Castela, una mica més breu. Tots dos documents tenen una notable importància per al millor coneixement del col·lectiu social compost per músics i poetes en temps del rei Savi.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Anglès i Pàmies, Higini: Les melodies del trobador Guiraut Riquier