Estudià amb Marc-Roger Normand, cosí de François Couperin el Gran. El 1725 es traslladà a París, on aconseguí una gran reputació com a professor de cant i clavicèmbal i ocupà alguns càrrecs de responsabilitat al teatre d’òpera de la capital francesa. Del 1730 al 1733 fou mestre de música de l’Acadèmia Reial de Música i el 1749 arribà a ser director de l’orquestra de l’Òpera de París, on presentà simfonies de J.A. Hasse, N. Jommelli i J.W.A. Stamitz. Aprofità l’agitació provocada per la Querelle des Bouffons per a introduir l'Stabat Mater (1753) de G.B. Pergolesi. Royer compongué òperes en un estil apassionat, amb un accentuat virtuosisme en l’escriptura vocal i un gran domini de l’harmonia. La més lloada fou Zaïde (1739), que es representà durant trenta anys. Escriví també algunes peces instrumentals.