Com a cantant es formà a Dresden amb J. Otto, i després continuà els estudis a Leipzig. Debutà el 1853 a Karlsruhe. Des de llavors només interpretà papers petits i secundaris, en les temporades de Karlsruhe, Dresden i Munic. D’aspecte físic corpulent, com a actor era considerat molt afectat, heroic, i de gran capacitat dramàtica. Les cròniques del seu temps diuen que posseïa una veu trencada. La seva interpretació dels papers de Lohengrin i Tannhäuser meresqué gran acceptació per part de R. Wagner, raó per la qual el compositor el trià per a l’estrena de Tristany i Isolda a Munic. Fou tant l’esforç que esmerçà en els assaigs i les funcions, que s’atribueix a l’esgotament la seva mort prematura. Wagner restà molt afectat, ja que hi havia trobat el heldentenor ideal per les seves capacitats dramàtiques. Era casat amb la soprano M. Garrigues, que feu d’Isolda en l’estrena de Munic.