Estudià a Bayreuth amb J.F. Kleinknecht i completà la seva formació a Itàlia, becat pel duc de Hildburghausen, a qui servia com a mestre de capella. El 1769, arran de la dissolució de la capella ducal, es convertí en director musical de la companyia itinerant d’òpera d’A. Seyler. El 1771 aquesta companyia acceptà d’establir-se a Weimar, on Schweitzer es feu càrrec de les representacions operístiques fins el 1774, any en què es traslladà a Gotha. La importància d’aquest autor rau sobretot en el paper que desenvolupà en la creació d’una òpera nacional germànica. En aquest sentit, el títol més significatiu n’és Alkeste ('Alceste', 1773), amb llibret de Ch.N. Wieland i considerada la primera opera seria en llengua alemanya. Malgrat això, es mostrà escèptic davant alguns aspectes de la iniciativa reformadora de Ch.W. Gluck i defensà les formes da capo, així com la coloratura com a mitjà imprescindible per a l’exhibició virtuosística dels cantants. També compongué els singspieleRosamunde (1780) i Die Dorfgala ('La gala del poble', 1772).