Es formà a Mòdena al costat de Giacomo Fogliano. Entre el 1530 i el 1533 ocupà una de les dues places d’organista a Sant Marc de Venècia. Més endavant entrà al servei del cardenal comte de Santa Fiora -Guido Ascanio Sforza- a Roma. Molt probablement restà a la capital italiana al servei del cardenal fins el moment de la seva mort. A Roma obtingué una gran fama com a organista, fins a arribar a ser-ne considerat el més preeminent entre els seus contemporanis. Algunes de les seves composicions, bàsicament ricercari instrumentals, aparegueren en antologies col-lectives de l’època, especialment entre el 1540 i el 1548. Del conjunt d’obres que se n’han conservat destaquen els tretze ricercari de Musica nova (1540). D’altres es troben recollides en tabulatures per a llaüt i també se’n conserva una per a tecla. Fou un dels primers autors que utilitzaren de forma sistemàtica els procediments imitatius en les seves peces instrumentals.