Estudià piano durant tres anys a Rússia, i el 1926 es traslladà a Palestina. Amplià la seva formació a París amb Dandelot (teoria) i L. Levy (piano). Posteriorment ingressà a l’École Normale i estudià amb P. Dukas, N. Boulanger i I. Stravinsky. En les obres d’aquesta època hi ha una forta influència de C. Debussy i M. Ravel. Finalitzats els estudis, el 1937 retornà a Palestina. El contacte amb el folklore de les comunitats jueves de l’est el fascinà i amb la Sabbath Cantata guanyà el Premi Engel el 1945. Aquesta obra, basada en textos bíblics, és considerada una peça fonamental del repertori coral d’Israel. Seter hi utilitzà motius litúrgics jueus juntament amb tècniques corals i recursos contemporanis de la música europea. A la dècada dels anys cinquanta Seter treballà especialment la música instrumental (Partita per a violí i piano, 1950; Diptyque, 1955), i el 1958 realitzà la seva primera obra orquestral, Simfonietta, a la qual seguiren un bon nombre de ballets. Les obres d’aquest període estan basades en una elaboració lliure a partir de sèries, tot i mantenir sovint centres tonals. En aquesta darrera etapa de la seva producció abandonà decididament la base litúrgica pròpia de les primeres obres i el component nacional i folklòric del segon període. Els anys seixanta i setanta es caracteritzaren per l’ús de les sèries i les escales de dotze notes. Compongué abundant música de cambra, i dominà múltiples gèneres: ballets, cantates, oratoris, cançons i peces corals i orquestrals.