Estudià musicologia a la Universitat de Breslau (1935-39), on fou alumne d’Arnold Schmitz i es doctorà el 1940. Fou professor (des del 1949) i posteriorment director de l’Institut Musicològic de la Universitat de Halle, centre on obtingué el postdoctorat el 1951. Presidí la Societat Georg Friedrich Händel (1989-91) i edità les Edicions de Händel (1957) i l'"Anuari de Händel" (1955-90). Com a musicòleg influent, fou l’instigador de la separació dels musicòlegs de la República Democràtica Alemanya del Gesellschaft für Musikforschung (Societat per a la Investigació Musical) el 1968. La seva recerca era fortament influïda pel marxisme. S’interessà especialment per la música del segle XVIII i per qüestions d’estètica.