Vida
A divuit anys era un organista molt apreciat a Nuremberg. La seva reputació li valgué un lloc d’organista a la cort de Bayreuth, que ocupà del 1605 al 1610. Altra vegada establert a Nuremberg, el 1616 succeí a l’organista K. Hassler i el 1618 fou nomenat organista a Sant Sebald, la plaça musical més destacada de la ciutat. Juntament amb M. Praetorius, S. Scheidt i H. Schütz, fou convidat pel marcgravi Christian a provar el nou orgue de Bayreuth. Com a músic més important de Nuremberg, era sovint consultat per a jutjar la música recent que alguns compositors dedicaven a la ciutat, entre els quals hi havia J.H. Schein, M. Franck i S. Scheidt. Fou el pare de la denominada escola de Nuremberg, la tradició pedagògica de la qual es prolongà fins a J. Krieger i J. Pachelbel. Staden fou un compositor distingit i versàtil i un dels més importants músics del seu temps. Excel·lí pel seu domini de l’estil concertat i del baix continu, que combinà amb trets de la música alemanya. La seva obra Harmoniae sacrae pro festis praecipuis totius anni... (1616) conté alguns dels primers concerts sacres publicats a Alemanya, amb baix continu obligat en l’estil de L. Viadana. La composició més reeixida del mestre és, sens dubte, Kirchen-Music, geistliche Gesang und Psalmen ('Música d’església, cants espirituals i salms', 1625-26), que inclogué diversos exemples d’escriptura concertada per a veus solistes, curts i conjunts mixts vocals i instrumentals. Part de la seva producció musical, tant vocal com instrumental, mostra la influència de H.L. Hassler.
Obra
Música vocal religiosa
Neue teutsche geistliche Gesäng, 3-8 v. ('Nous cants espirituals alemanys', publ. 1609); Harmoniae sacrae pro festis praecipuis totius anni, 1-8 vv., quibus adjectae sunt... novae inventionis italicae cantiones, 1-5 vv., b.c. (publ. 1616); Jubila sancta Deo per hymnum et echo (publ. 1617); Harmoniarum sacrarum continuatio, 1-12 v., b.c. (publ. 1621); Drey christliche Betgesäng, 4 v. ('Tres cants de pregària cristians', publ. 1622); Harmonicae meditationes animae, 4 v. (publ. 1622); Hauss-Music, geistliche Gesäng, 3, 4 v., 4 vols. ('Música domèstica, cants espirituals', publ. 1622-28); Kirchen-Music, geistliche Gesang und Psalmen ('Música d’església, cants espirituals i salms', vol. 1, 1-14 v., publ. 1625; vol. 2, 1-7 v./instr., b.c., publ. 1626); Harmoniae novae sacrarum cantionum, 3-12 v., b.c. (publ. 1628); Hertzentrosts-Musica, geistliche Meditationen, 1 v., b.c. ('Música de consolació de l’ànima, meditacions espirituals', publ. 1630); Musicalischer Freuden- und Andachtswecker oder Geistliche Gesänglein, 4-6 v. ('Exhortacions a la joia i la devoció o cançonetes religioses', publ. 1630); Hertzens Andachten, geistliche Gesänglein, 1-4 v., b.c. ('Devoció del cor, cançonetes religioses', publ. 1631); Harmoniae variatae sacrarum cantionum, 1-12 v., b.c. (publ. 1632); Plausus Noricus praecelsissimo atque potentissimo principi ac domino, domino Gustavo Adolpho, 9 v./instr., b.c. (publ. 1632); Geistliche Music-Klang, 1-3 v., 3 vla., b.c. (publ. 1633); Da vids Harpffe, 1 v., b.c. ('L’arpa de David', perduda, publ. 1643)
Música vocal profana
Neue teustche Lieder nach Art der Villanellen beyneben etlicher Baletti oder Tantz, 3-5 v., b.c. ('Noves cançons alemanyes segons l’art de les vilanelles al costat d’alguns ballets o danses', publ. 1606); Neue teutsche Lieder mit poetischen Texten samt etlichen Galliarden, 4 v. ('Noves cançons alemanyes amb textos poètics al costat d’algunes gallardes', publ. 1609); Venus Kräntzlein, newer musicalischen Gesäng und Lieder, 4-5 v. ('La corona de Venus, nous cants i cançons', publ. 1610)
Música instrumental
Neue Pavanen, Galliarden, Curanten, a 4-5 ('Noves pavanes, gallardes i corrandes', publ. 1618); Opusculum novum, a 1-4 (publ. 1625); Operum musicorum posthumorum pars prima, a 3-8 (publ. 1643)