Fill d’una cantant francesa, el 1818, arran de la mort del pare -cònsol de França a Civitavecchia-, es traslladà amb la família a Dijon i, posteriorment, a París. Les seves primeres composicions daten de quan tenia quinze anys. Una vegada començats els estudis diplomàtics i administratius, el 1831 decidí dedicar-se de manera exclusiva a la música, encoratjat per A.C. Fessy, P. Baillot i F. Kalkbrenner. Quatre anys després es presentà per primer cop davant el públic amb el Concert per a piano i orquestra, opus 2, però la seva carrera concertística quedà obstaculitzada per freqüents atacs reumàtics a les mans, i a partir de llavors es dedicà a l’ensenyament. El 1836 es traslladà a Leipzig, on fou alumne de composició de F. Mendelssohn, i l’any següent retornà a París. És recordat bàsicament per les seves obres didàctiques, especialment L’école du pianiste classique et moderne (1854-62). Entre els seus alumnes cal destacar L. Gottschalk i C. Saint-Saëns.