Vida
Monjo franciscà, gràcies als seus excepcionals dots musicals fou enviat pel prior de l’orde a estudiar amb G.A. Bissone, mestre de capella de la catedral de Vercelli. El 1721 es traslladà a Pàdua per continuar els estudis musicals amb F.A. Calegari. Fou escollit tercer organista de la basílica de Sant Antoni, en substitució de G.L. Albori. El 1730 succeí a G.A. Rinaldi com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins la seva mort. Vallotti tenia sota la seva direcció un cor de setze cantants i setze instrumentistes de corda, entre els darrers dels quals hi havia G. Tartini i A. Vandini. Aquesta agrupació gaudí de gran prestigi i renom, però anà declinant gradualment a partir del 1749, després de l’incendi de la basílica. La producció musical de Vallotti és essencialment religiosa. Compongué misses, salms, himnes i càntics, obres en què s’aprecia el seu estil coral concertant i la presència del contrapunt estricte basat en els mestres renaixentistes. Entre el 1730 i el 1760 transcriví un gran nombre de misses de G.P. da Palestrina, Constanzo Porta i altres autors del segle XVI. Les seves antífones i introits amb cantus firmus en el tenor mostren una síntesi magistral de la tècnica contrapuntística antiga i els nous requeriments de la tonalitat moderna. La seva reputació com a excel·lent contrapuntista despertà l’interès d’altres músics, com G.B. Martini, Giuseppe Paolucci i A.M. Belli, per l’estudi de les seves partitures. Entre els escrits teòrics de Vallotti destaca el tractat Della scienza teorica e pratica della moderna musica (1779), amb guies pràctiques i explicacions tècniques. També ideà un sistema temperat per a l’afinació dels instruments de teclat.
Obra
Música vocal religiosa
6 misses (Gratias agimus, 1 v.; Qui tollis, 1-4 v.; Qui sedes, 1 v.; Quoniam, 1 v.; Cum sancto spiritu, 8 v.; Crucifixus, 2 v.); 3 Kírie-Glòria-Credo (1 a 2 v.; 1 a 3 v.; 1 a 4 v.); 4 kíries (1 a 3 v.; 1 a 4 v.; 1 a 5v.; 1 a 8 v.); 4 glòries (1 a 2 v.; 1 a 4 v.; 1 a 5 v.; 1 a 8 v.); 5 credos (1 a 2 v.; 1 a 4 v.; 1 a 5 v.; 1 a 6 v.; 1 a 8 v.); diversos moviments de misses de rèquiem; Esequie per i teologi defunti, 4 v.; 1 magníficat a 4-8 v.; 9 antífones (entre les quals: Alma redemptoris mater, 1-8 v.; Ave regina, 1-8 v.; Salve regina, 1-8 v.); prop de 30 salms (entre els quals: Beati omnes, 3 v.; Benedictus, 4 v.; De profundis, 4-8 v.; In exitu Israel, 8 v.; Laudate Dominum, 4-8 v.; Quam dilecta, 8 v.); nombrosos himnes (entre els quals: Pange lingua, 1-4 v.; Tantum ergo, 4-8 v.; Te Deum, 2-8 v.; Veni creator, 8 v.); 11 versicles (entre els quals: Et misericordia, 1 v.; Gloria Patri, 1 v.; O vos omnes, 3-4 v.); 6 responsoris; 9 lliçons per a Setmana Santa; 1 seqüència (Lauda Sion, 1 v.); 3 motets