Es formà musicalment al Conservatori d’Oviedo, on obtingué el títol superior de piano (1970) i, posteriorment, els d’harmonia, contrapunt, fuga i composició (1978). Paral·lelament estudià història a la Universitat d’Oviedo, en la qual es doctorà el 1976. L’any 1972 s’incorporà al cos docent de l’esmentada universitat i, el 1982, hi obtingué la primera càtedra d’història de la música de la universitat espanyola. El 1988 passà a la Universidad Complutense de Madrid, en la qual dirigeix l’Instituto Complutense de Ciencias Musicales (ICCMU) i, des del curs 1997-98, l’especialitat d’història i ciències de la música. Com a musicòleg s’inicià amb l’estudi de la música de la catedral d’Oviedo, treballant sobre les obres de M. Villaverde, J. Lázaro, P. Furió, M. de Mencía i J. Gargallo, entre d’altres. Al final dels anys setanta es dedicà a l’estudi de la música espanyola dels segles XIX i XX. Durant els anys vuitanta endegà un projecte dedicat a la transcripció i edició de l’obra d’A. Barbieri, i des del 1987 és director i coordinador del Diccionario de la música española e hispanoamericana. Com a editor creà a la Universitat d’Oviedo la col·lecció "Ethnos/Música", i des de l’ICCMU ha impulsat les col·leccions "Música Hispana-Partituras" i "Música Hispana-Textos".