Estudià violí amb L. von Auer, instrument en el qual destacà com a nen prodigi. També realitzà estudis de pintura, primer amb el seu pare i després a Odessa. El 1909 s’instal·là a Berlín, on ingressà al Sternsches Konservatorium. El 1914 compongué un Trio per a cordes, escrit en una variant del dodecatonisme, en què cada nota té una durada distinta. A Berlín fou un dels fundadors del Grup Novembre (1918-19), integrat per pintors dadà, i també un dels signants del Manifest Dadaista del 1919. Durant les exposicions realitzades per aquest corrent interpretà algunes de les seves obres, com ara Antisymphonie, les quals eren tocades amb instruments inventats per ell o amb estris de cuina. Paral·lelament a les seves activitats artístiques, estudià química i acústica. A partir del 1933 deixà Alemanya fugint del règim hitlerià. El nou govern confiscà la seva obra, tant pictòrica com musical, que s’ha perdut. Anà a viure a Portugal i després a Barcelona, on visqué fent de químic fins que la Guerra Civil el feu fugir a França, on fou empresonat durant la Segona Guerra Mundial. Més tard s’instal·là a São Paulo (1956-66) i obtingué la nacionalitat brasilera. En aquest país continuà desenvolupant les seves activitats musicals i tingué una certa influència sobre els joves compositors del país. Passà els últims anys de la seva vida a París, on es guanyà la vida com a pintor. Com a compositor, escriví l’òpera Cyrano de Bergerac, mai representada, música de cambra i per a orquestra. El seu poema simfònic Das eisige Lied ('La cançó glaçada', 1920) conté elements del que després fou el happening.