Fins el 1909 estudià a l’Escola d’orgue de Brno amb M. Kuhlová (piano) i L. Janácek (composició). Posteriorment (1911-13) es perfeccionà al Conservatori de Leipzig amb Teichmüller (piano) i Reger (composició). Inicialment es dedicà durant un curt període a la carrera pianística, i el 1919 ja dirigia la Societat Filharmònica de Brno. Feu classes en aquesta ciutat i esdevingué professor de composició a l’Escola de Música i també al Conservatori (1920-47). Fins el 1957 ensenyà a l’Acadèmia Janácek. Com a compositor excel·lí en el conreu de les formes tradicionals, sobretot la variació, i tingué un gran domini del teixit contrapuntístic. El seu estil es mogué entre la simple elaboració de temes populars i una natural i gens carregada expressivitat. Obtingué força notorietat amb l’oratori Lvi srdce ('Cor de lleó', 1931). A més, escriví quatre simfonies, diversos concerts, variacions simfòniques i nombroses peces de cambra. També cal esmentar Italská malá kantata ('Petita cantata italiana', sobre textos de M. Kundera, 1950) i el cicle de cançons Jarní noc ('Nit de primavera', 1920).