Estudià al Conservatori de Praga amb Jurek (violoncel) i posteriorment amb A. Hába (composició, 1925-26). Treballà a les ràdios de Praga, Brno i Ostrava, ciutat on fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica i dirigí l’Escola Superior de Música (1953-54) i el conservatori, que ell mateix fundà (1958-60). El seu estil presenta dos vessants força diferents: la línia melòdica vinculada al folklore i una tendència a la superació de les formes en una exaltació de l’expressivitat. Si bé inicialment la seva obra denota la influència de Hába en l’ús dels quarts de to, ja els anys trenta adoptà les fórmules expressionistes, en la línia de P. Hindemith o I. Stravinsky. Finalment reeixí a trobar una síntesi viable, tot incidint en l’estètica del realisme social, com en el cicle de poemes simfònics Ostrava (1950-51). Entre les seves òperes i operetes destaquen Naší furianti ('Els nostres fanfarrons', 1949) i Els tres mosqueters (1930). De l’obra simfònica cal esmentar l'Obertura txeca (1932), el Concert per a clarinet (1939) i els 2 concerts per a violoncel (1940 i 1960).