Estudià composició amb G. Condé i M. Deutsch, i més tard amb I. Malec i M. Philippot al Conservatori de París. A partir del 1975 estudià composició per ordinador amb P. Barbaud. El 1980 compongué una de les seves peces més ambicioses: Numéro Huit, obra sense desenvolupaments ni progressions on els paràmetres compositius són sotmesos a l’anàlisi estadística. L’any següent entrà a l’IRCAM. Després d’un primer període lligat al serialisme i al càlcul de probabilitats, influït per P. Boulez i I. Xenakis, amb peces com la Sonate pour deux pianos (1972) o Numéro Cinq (1975), es decantà cap a l’elaboració informàtica i la integració de la interpretació en el fet compositiu, com en Zeitlauf (1982). Posteriorment ha treballat la interacció instrument-màquina en pro de la simulació i el seguiment en temps real dels comportaments instrumentals, com en La partition du ciel et de l’enfer (1989). Atret així mateix per l’òpera, és autor de 60è Parallèle (1995-96) i K..., basada en F. Kafka i estrenada al març del 2001.