El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l'haute danse. Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion. Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat. Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana.
Música