Tant Antonius de Arena (Ad suos compagnos, 1519) com Th. Arbeau (Orchésographie, 1588) la caracteritzen com una dansa molt similar a la gallarda, però més lleugera i ràpida atès que els seus moviments són menys emfàtics i alçats. Com la gallarda, també s’executa seguint el model coreogràfic dels cinque pas, però substituint el vigorós salt final per un moviment més moderat. Els tourdions més antics que han sobreviscut són els que apareixen en els reculls del 1530 de P. Attaignant: Dixhuit basses danses i Neuf basse danses.
m
Música