De temps moderat i compàs ternari, un dels seus ritmes característics sol incloure un treset a la segona meitat del primer temps. Formalment segueix l’esquema AAB amb tres parts o cobles acabades en una pausa dels ballarins -el bien parado-. Els balladors, habitualment en parelles, a més de cantar i tocar les castanyoles, poden acompanyar-se amb una guitarra i una pandereta. A la primeria del segle XIX gaudí d’una àmplia acceptació a la cort espanyola, i fou conegut també a diverses ciutats europees i al Nou Món, on donà lloc al bolero cubà. És molt popular a Mallorca, on és anomenat sempre en plural.
m
Música