En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt. Iconogràficament n’hi ha representacions que daten del segle IX, però fou durant el segle XIX que gaudí de més popularitat com a instrument acompanyant del cant, sobretot en ciutats com París i Londres. Consta d’una caixa de fons pla en forma de lira i d’una tapa harmònica plana. Les obertures acústiques poden ser circulars, situades a cada banda de les cordes, o en forma d’efa. El mànec està dividit en trasts fixos, i el claviller és pla. Consta de sis cordes de tripa afinades com en la guitarra moderna convencional.
f
Música