Se’n distingeixen tres tipus. El primer es caracteritza per ser una dansa solista, en què un o diversos dansaires alhora ballen independentment. A Escòcia i Gal·les existí des d’antic, a Anglaterra almenys des del segle XVI, i a Irlanda, on no era una dansa autòctona, es desenvolupà en competicions. El segon tipus, una dansa circular en parelles, predominà a Anglaterra des del segle XV fins al principi del XVII. Finalment, el tercer tipus és una mena de country dance (contradansa), típica de la segona meitat del segle XVII, que es ballava per parelles en filera i es caracteritzava pel seu ritme sincopat i la mètrica ternària. Es troben hornpipes a les suites de danses i a la música incidental anglesa dels segles XVI al XVIII (W. Byrd; H. Purcell, Suites per a teclat 6 i 7 i The married beau; G.F. Händel, Concerto grosso, opus 6, num. 7, Música aquà tica, núm. 9 i 12; etc.).
Música