Es tracta d’un ball de parelles que en la seva forma actual sembla que és una derivació de la jota, bé que de moviment més suau i moderat. Posseeix un metre ternari, i el cant -en forma de corrandes- apareix alternat amb la part instrumental. Segons les zones, s’acompanya amb la tradicional formació constituïda per xeremies (cornamusa), flabiol i tamborí, o bé amb altres instruments com el violí, el guitarrón, la guitarra, la bandúrria, el triangle i les castanyoles. Les mateixes es ballen en sèries de dotze -per això s’utilitza sempre el nom en plural- tot combinant-se amb copeos (copeo). Als pobles de muntanya mallorquins reben també el nom de ses cotes.
f
Música