En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec. Té tres cordes i una caixa de ressonància triangular, amb un llarg mànec amb trasts. La tapa de la caixa de ressonància és plana i el fons és format per diverses peces de fusta que convergeixen en un dels angles. En el model més comú, la primera corda és de metall i està afinada en la3. Les altres dues són de budell o de niló i estan afinades a una quarta inferior, mi3. Els seus orígens daten, probablement, del segle XVII. La gran difusió que experimentà al llarg del segle XIX fou possible, en part, pel desenvolupament complet de la seva família (amb cinc nous models, de diverses tessitures fins al contrabaix) paral·lel a la creació d’orquestres i grups de cambra exclusivament de balalaiques. Juntament amb la domra, antic llaüt rus considerat per alguns com l’antecessor directe de la mateixa balalaica, és l’instrument de corda més representatiu de la música popular russa.
m
Música
Balalaica russa de tres cordes de la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear