El mateix terme serveix per a indicar les veus resultants. Aquesta tècnica fou segurament utilitzada des de temps molt antics de forma improvisada, sense que se n’hagi conservat cap constància escrita. Les primeres fonts que empren el terme gymel per a referir-se a aquesta pràctica són del segle XV i d’origen continental. Tot i que alguns documents amb notació musical són una mica anteriors, la major part d’exemples de gymel daten també del segle XV. Un dels primers i més complets repertoris és l'Eton Choirbook, compilat a final de segle. El seu ús començà a extingir-se durant la segona meitat del segle XVI.
Música