instruments de llengüeta

m
pl
Música

Instruments aeròfons en els quals el so es genera a partir de la vibració produïda en forçar el pas de l’aire entre una o dues làmines flexibles o llengüetes (llengüeta) que formen el generador del so, el qual està fixat a una obertura de l’instrument que el connecta amb la cavitat ressonadora.

En la classificació Hornbostel-Sachs, s’agrupen sota la categoria taxonòmica homònima (ordre decimal 422). Els diferents tipus d’aquests instruments es reconeixen segons les varietats de llengüeta: senzilla, doble i lliure.

Es consideren de llengüeta senzilla els instruments en els quals una única llengüeta, de forma bàsicament rectangular i fixada per un sol costat a un extrem del tub, està muntada sobre una obertura una mica més petita que la seva superfície, obertura que la llengüeta arriba a obturar totalment en vibrar (saxòfon). En els instruments de llengüeta doble, el so es produeix per l’acció de dues llengüetes simètriques -fixades a un tudell inserit a l’extrem superior del tub (tenora)- que, en ser travessades pel buf de l’instrumentista, vibren l’una contra l’altra entre els seus llavis. En els instruments de llengüeta lliure, aquesta es troba encastada en un marc de superfície lleugerament superior, que li permet vibrar lliurement a banda i banda del suport, tot deixant passar l’aire i el so cap a la banda oposada del bufador (harmònica).

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Barjau i Condomines, Anna: Contribució a l’estudi de l’acústica dels instruments de canya de la cobla