A partir del seu coneixement sorgit de l’estudi de B. Khristov Bases rítmiques de la música popular búlgara (1913), B. Bartók -un dels autors que més han emprat el terme- el definí com "(...) aquella espècie de ritme en què el valor donat pel denominador de la fracció que indica el compàs és extraordinàriament breu (prop de 300-400 de metrònom) i en què tals valors fonamentals brevíssims, dins del compàs, no s’agrupen en valors majors iguals, és a dir, no s’agrupen simètricament".
m
Música