Cadència plagal
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Es considera que la cadència plagal -anomenada també cadència litúrgica o de l’amén- té un caràcter menys conclusiu que la cadència autèntica. Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat major, la subdominant que precedeix la tònica pot ser una tríada major (ex. 1) o, sobretot en el Romanticisme, menor (ex. 2). És freqüent que l’acord de subdominant tingui 6a afegida (ex. 2). Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat menor, la subdominant que precedeix la tònica és una tríada menor, mentre que la tònica final pot presentar la tercera de Picardia (ex. 3). La cadència plagal pot suplir la cadència autèntica (J.S. Bach: L’art de la fuga, Contrapunctus I, compàs 67 i següents) o tenir lloc com un apèndix d’aquesta (J. Brahms: Simfonia núm. 1, IV, compàs 444 i següents).